Passarà la crisi i haurem mort. No serà una mort física (la majoria de
nosaltres seguirà en peu), però la societat tal com l’hem conegut hi haurà mort
per a deixar pas a una altra bé distinta que comença a manifestar-se amb més
claredat a cada nova acció de govern.
La nostra particular necròpolis donarà repòs
a tres metres baix terra a l’estat del benestar, la justícia igualitària,
l’educació gratuïta i els drets dels treballadors. Els seus cossos serviran
d’adob a una societat sense classe mitjana i sense rumb perquè no hi ha ningú
hui que s’ocupe de projectar el futur econòmic, encabotats en la pressa
d’apagar l’incendi.